Observatoris

Haití abans del terratrèmol: el país més pobre de l’hemisferi nord

Haití era, i és, el país més pobre de l'hemisferi nord, amb el 78% de la població vivint amb menys de 2 dòlars al dia i prop del 54 % vivint amb menys d’1 dòlar al dia (Font. Banc Mundial/UNDP 2001).

La seva economia es trobava en estat de fallida ja abans del terratrèmol, les infraestructures socials eren pràcticament inexistents i l'atur s'havia convertit en un problema crònic (s'estima que abans de terratrèmol, un 70% tenia llocs de treball inestables, com a llocs de venda al carrer o treballs per jornades puntuals).

Els serveis socials no arribaven a la població: un 45% no tenia accés a l'aigua potable i un 40% no tenia accés a l'atenció sanitària bàsica. El problema social més seriós d'Haití és l'enorme desigualtat social entre una majoria de població negra criolla empobrida i una minoria de població mulata, de parla francesa, que representa només un 1% i que té gairebé la meitat de la riquesa del país. (Font. Intermon/Oxfam).

A aquesta fràgil situació, cal sumar-li la greu desforestació que ha patit l'illa i la manca de recursos per combatre-la, que ha deixat el país en una situació de màxima vulnerabilitat davant les tempestes tropicals. Haití es troba situat en una zona d'huracans i pateix pluges severes de juny a octubre.  Les sequeres periòdiques afecten el país, que s'ha vist seriosament afectat també per inundacions i terratrèmols en diferents ocasions. Dos terços de la població haitiana depenen de l'agricultura, principalment amb cultius de subsistència a petita escala, i és altament vulnerable al dany dels freqüents desastres naturals.

El dia que la terra va tremolar sota Haití.

El dia 12 de gener de 2010 es produeix un terratrèmol 7,2 en l’escala de Richter a les 16.53 hora local, amb l’epicentre a 15 KM de la capital haitiana, Port-au-Prince. El seísme deixa a Haití entre 220.000 i 300.000 persones mortes segons les fonts. Les Nacions Unides calculen que més de 2 milions de persones (una quarta part de la població) es van veure directament afectades pel terratrèmol del 12 de gener de 2010.

El Govern estima que un total de 188.383 edificis anuncis van ser destruïts o van patir danys greus. Es calcula que el terratrèmol va causar 19.000.000 de metres cúbics de runa que han de retirar-se i que, fins ara, s'ha estat fent de forma pràcticament manual. Segons la Plataforma Haitiana per un Desenvolupament Alternatiu (PAPDA), el terratrèmol va provocar una pèrdua del 120% del PIB haitià. Encara avui més d'un milió i mig de persones no tenen llar i viuen en campaments improvisats. L'ONU calcula que hi ha més de 1.000 assentaments improvisats a Port-au-Prince, Jacmel, Leogane, Petit i Grand Goave.

Una catàstrofe natural?

La magnitud de destrucció després d’un fenomen natural com el terratrèmol del passat 12 de gener de 2010 a Haití no es determina només per la magnitud o l’amplitud del sisme, sinó, i sobretot, pel nivell d’empobriment de la regió. Segons el Servei Geològic d’Estats Units, cada any es produeixen en el món uns 50 moviments sísmics de magnitud similar al registrat l’any passat a Haití, i en molt poques ocasions s’arriba al grau de destrucció i devastació registrats a Haití. Així, si bé l’origen de la catàstrofe pot ser natural, però els seus efectes no ho són, tenen en el seu origen decisions humanes, les que permeten que la població visqui en condicions d’empobriment.